Cainu e Abele

 

         Cainu e Abele si fiant agatados a pustis de sa morte de Abele. 

Fiant caminende in su desertu e dae a tesu si fiant reconnotos, ca fiant ambos duos artos meda. Sos duos frades si fiant sètzidos in terra, aiant atzesu unu fogu e si fiant postos a mandigare.

No aberiant buca, comente faghet sa gente cando sa die si nch'est andende. In s'àera si comintzaiat a bìdere carchi isteddu, chi tando fiat galu sena nùmene. 

         A sa lughe de su fogu Cainu at bidu in cherbeddos de Abele su sinnale de sa pedra e, lassende a banda su pane chi fiat a puntu de mandigare, l'at pedidu de li perdonare su delitu suo.

Abele at rispostu: 

         "Ma tue m'as ochidu o deo t'apo ochidu? Non m'ammento prus: semus inoghe impare, che in antis.

         "Como isco chi m'as perdonadu de a beru, - at naradu Cainu, - ca ismentigare est perdonare. Fintzas deo apo a fàghere de totu pro ismentigare.

         E Abele, pàsidu, at naradu:
         "Gasi est. Finas chi durat su remordimentu durat sa curpa. 

 

Jorge Luís Borges

Ditzionàriu de bioètica

 

        Su tèrmine "bioètica" l'at creadu, in sos annos '70 de su sèculu XX, su professore nordamericanu Van Rensselaer Potter pro si riferire a sa netzessidade de istabilire unu canale de comunicatzione intre iscièntzias mèdicas e iscièntzias umanìsticas cun sa finalidade de elaborare unu pensamentu èticu chi agiudaret a leare detzisiones pro su chi atenet sa vida de sas pessones

       Sa bioètica naschet dae sa netzessidade de un'anàlisi crìtica de sas cuntierras èticas provocadas dae sas conchistas de s'iscièntzia in campu mèdicu e chircat unu giudìtziu crìticu e argumentadu sena defensare peruna positzione morale cuncreta.

       Sos printzìpios chi règulant sa bioètica sunt:

printzìpiu de autonomia: printzìpiu fundamentadu in su rispetu a sas detzisiones de sa pessone in cantu èssere lìberu; custu signìficat reconnòschere chi s'òmine, in àmbitu mèdicu su patziente, est unu sugetu e no un'ogetu. Su printzìpiu de autonomia est tzentradu in su cunsensu informadu, chi règulat sa relatzione intre su dotore/a e su patziente. 

printzìpiu de benefitzèntzia:  printzìpiu base de sa bioètica chi imponet a su dotor/a su dovere de agire de sa mègius manera chi podet pro su benefìtziu de sa salude de su patziente. Su tèrmine benefitzèntzia tenet in custu cuntestu bioèticu su sensu etimològicu de fàghere su bene, dae su lat. benefacere, non su de caridade paternalìstica.

printzìpiu de giustìtzia:  printzìpiu riferidu a s'ecuidade in sas curas e, pro cantu atenet s'Istadu, a una distributzione ecuitativa de sas resursas impreadas pro sos servìtzios chi pertocant sa salude. Custu printzìpiu in prus òbligat su dotor/a a non tènnere pregiudìtzios de valore cun sos patzientes, ne a los distìnghere in base a sa ratza, religione, ideologia, livellu culturale o econòmicu.  

printzìpiu de non malefitzèntzia: printzìpiu, giai praticadu dae sos dotores ipocràticos, chi òbligat a non fàghere male, a non procurare dolore o dannu de propòsitu a su patziente. Primum non nocere.

***

Custu ditzionàriu de tèrmines e de locutziones cheret èssere un'agiudu pro cumprèndere custa disciplina; cada lemma tenet su currispondente suo, intre parèntesi cuadra, de pare a pare in italianu e in inglesu. Esempru: 

cunsensu informadu  [consenso informato; informed consent]

***

 

 

 

A

 

abbandonu de un'istùdiu clìnicu

         [abbandono di un trial clinico; patient dropout]

Abbandonu o interrutzione de un'istùdiu clìnicu pro farta de patzientes, o ca unu patziente retirat su cunsentimentu o pro cale si siat àteru motivu.

 

abbandonu de su patziente  

         [abbandono del paziente; patient abandonment]

Abbandonu pro parte de unu professionale sanitàriu de su patziente a càusa de: relatzione personale difìtzile, pro no atzetare su refudu a su tratamentu, pro incapatzidade o àteras càusas. Su patziente però mai si devet sentire abbandonadu e su professionale de sa salude devet assegurare chi su patziente 

sia sighidu a manera adeguada dae un'àteru professionale.

 

abortu èticu

         [aborto etico; ethical abortion]

Abortu provocadu cando sa gravidàntzia est frutu de una violatzione.

 

abortu eugenèticu

         [abortu eugenetico; eugenic abortion]

Abortu provocadu cando si suspetat o si tenet sa tzertesa chi su fetu tenet una maladia o una malaformatzione. 

 

abortu provocadu

         [aborto provocato; requested legal abortion]

Interrutzione cun mèdios farmacològicos o chirùrgicos de s'isvilupu cumpletu de sa gravidàntzia. 

S'abortu provocadu est reguladu dae una lege.

 

abortu terapèuticu

         [aborto terapeutico; therapeutic abortion]

Abortu provocadu cando sa gravidàntzia rapresentat unu perìgulu grave pro sa vida o pro sa salude fìsica o psìchica de sa fèmina.

 

acumpangiamentu

         [accompagnamento; accompanyng]

Atzione de agiudare una pessone chi nde tenet bisòngiu.

 

adotzione de embriones

         [embrioadozione; embrio adoption]

Tècnica de reprodutzione assistida basada in s'impreu de unu o unos embriones derivados dae una donatzione de embriones e trasferidos a una fèmina chi los retzit cun s'obietivu de tènnere una gravidàntzia.

 

agente morale

         [agente morale; moral agent]

Pessone chi tenet sa capatzidade de rispòndere de sas atzione suas basende·si in valores e printzìpios pròprios.

Ogni pessone est agente morale pro mèdiu de sas atziones suas, francu sos pitzinneddos, sas pessones incapatzitadas o sas pessones chi non tenent cumpetèntzia in unu momemntu determinadu.

 

agentzia reguladora de sos fàrmacos

         [agentzia regolatrice dei farmaci; drug regulatory agency]

Organismu chi s'incàrrigat de valorare e autorizare sos fàrmacos de impreu umanu,  de sighire totora sa seguresa, s'efetividade e sa calidade de sos fàrmacos in cummèrtziu, e de autorizaresos istùdios clìnicos pro nde valorare sa seguresa e s'eficatzidade.

 

agonia

         [agonia; agony]

Perìodu de oras o de pagas dies chi pretzedit sa morte in ue aparent totu sos signos de minimamentu progressivu de sas funtziones vitales.

         

amore pro sos àteros / bonucoro

         [altruismo; altruism]

Dispositzione a procurare su bene de sos àteros a manera disinteressada.

 

analgesia

         [analgesia; analgesia]

Eliminatzione de sa sensibilidade a su dolore.

 

anàlisi de costu-benefìtziu

         [analisi costo- beneficio; cost-benefit analysis]

 Anàlisi econòmica chi permitet de cunfrontare interventos sanitàrios e programmas diferentes moende dae sa mesura de sos costos e sos resurtados relativos in unidades monetàrias.

 

anàlisi de costu-eficatzidade

         [analisi costo-efficacia; cost effectiveness analysis]

Forma de valoratzione econòmica chi permitet de cunfrontare su costu de un'interventu sanitàriu cun sos efetos medidos in resurtados diretos subra sa salude, pro esempru su mègioru, sa cura o sa subravivèntzia. 

 

anàlisi de costu-utilidade

         [analisi costo-utilità; cost-utility analysis]

Forma de valoratzione econòmica chi riguardat a manera particulare sa calidade de sos resurtados logrados in tèrmines de salude otenta o de problemas de salude evitados gràtzias a sos tratamentos terapèuticos.

 

animale de laboratòriu

         [animale da laboratorio; laboratory animal]

Animale impreadu cun finalidade de isperimentatzione.

Dae su 1986 s'Unione Europea tenet una legislatzione ispetzìfica chi règulat s'impreu de animales cun finalidades iscientìficas.

 

anomalia cromosòmica

         [anomalia cromosomica; chromosomal aberration]

Anormalidade in su nùmeru o in s'istrutura de sos cromosomas.

 

anonimizatzione

         [anonimizzazione; anonymization]

Atzione de eliminare dae sa cartella clìnica de unu patziente o de una mustra biològica s'informatzione chi identìficat su patziente o sa pessone dae ue s'est otenta sa mustra pro l'impreare  pro su prus cun finalidades de chirca biomèdica, cun s'obietivu de nde impedire s'identificatzione.

 

assistente

         [assistente; assistant]

Pessone chi agiudat a leare detzisiones a una pessone sugetu de assistèntzia chi tenet unu minimamentu no incapatzitante de sas facultades fìsicas o psìchicas.

 

assistèntzia

         [assistenza; care]

Cumplessu de atziones chi faghet unu professionale pro atèndere su beneistare de una pessone.

 

assistèntzia a su lutu

         [sostegno al lutto; bereavement support]

Assistèntzia chi tenet comente comente obietivu reduire su dolore pro sa morte de una pessone istimada.

S'assistèntzia a su lutu est parte de sa bona pràtica de totu sos professionales de sa salude.

 

assistèntzia in sa fine de sa vida

         [assistenza in fase terminale della vita; end of life care]

Assistèntzia a unu patziente cun una maladia terminale chi cunsistit in s'acumpangiamentu e adeguamentu de sos interventos sanitàrios, cun s'obietivu de li evitare su dolore e àteros sìntomos e de procurare chi tèngiat una morte in sas mègius cunditziones possìbiles.

S'assistèntzia in sa fine da sa vida est unu dovere de totu sos professionales de sa salude.

 

assistèntzia sanitària

         [assistenza sanitaria; health care]

Prestatzione de servìtzios sanitàrios pro mantennere o restabilire sa salude.

 

atzione sanitària      

         [azione sanitaria; medical action]

Interventu de unu professionale de sa salude in su protzessu de assistèntzia de una pessone.

 

autonomia

         [autonomia; autonomy]

Capatzidade de una pessone pro leare detzisiones chi riguardant sa vida sua sighende unos valores e creèntzias personales.

 

autotutela 

         [autotutela; autoguardianship]

Atzione de designare voluntariamente unu tutore pro sa pessone sua in previsione de èssere decrarada incapatze o de manifestare s'esclusione de una pessone determinada pro custu incàrrigu.

S'autotutela est parte de sas detzisiones antitzipadas chi garantint su rispetu a s'autonomia e a sa voluntade de sa pessone.

***

B

 

 

banca de embriones

         [banca di embrioni; embryo bank]

Biobanca creada pro immagasinare e costoire embriones cun finalidades riprodutivas o de chirca autorizada legalmente.

 

banca de datos

         [banca dati; data bank]

Cumplessu de datos bene organizados e istruturados subra sa salude de una populatzione o grupu de pessones, cun sa garantzia de cunfidentzialidade de sos datos.

 

banca de ovotzitos

         [banca di ovociti; oocyte bank]

Biobanca creada pro immagasinare e costoire ovotzitos cun finalidades riprodutivas. 

 

banca de su sàmbene

         [banca del sangue; blood bank]

Biobanca creada pro immagasinare e costoire su sàmbene e sos cumponentes sanguìneos de sos donantes cun sa finalidade de acumprire sas netzessidades mèdicas individuales.

 

banca de sàmbene cordonale

         [banca di sangue cordonale; umbilical cord blood bank]

Biobanca creada pro immagasinare e costoire su sàmbene de su cordone umbilicale.

 

banca de sèmene

         [banca del seme; sperm bank]

Biobanca creada pro immagasinare e costoire sèmene cun finalidades riprodutivas. 

 

banca de sos tessutos

         [banca dei tessuti; tissue bank]

Biobanca creada pro immagasinare e costoire tessutos de donantes cun sa finalidade de acumprire sas netzessidades mèdicas individuales.

 

benèficu

         [benefico; beneficent]

Atu sanitàriu, professionale sanitàriu o fàrmacu chi procurat beneistare a una pessone chi nde tenet bisòngiu.

 

benefìtziu

         [beneficio; benefit]

Atzione benèfica, materiale o morale.   

 

bilantzu arriscos e benefììtzios

                  [bilancio rischi e benefici; risk-benefit balance]

Avaloramentu de sos perìgulos de un'istùdiu clìnicu pro sas pessones e de sos balàngios possìbiles chi si nde podent otènnere. 

 

biobanca

         [biobanca; biobank]

Istrutura creada pro immagasinare e costoire, a temperaturas bàscias,  medas campiones biològicos umanos dados a manera voluntària, cun finalidades terapèuticas o de chirca biomèdica.

 

biodiversidade

         [biodiversità; biodiversity]

Variedade de vida in totu sas formas, livellos e cumbinatziones, incluida sa diversidade de ecosistemas, sa diversidade de ispètzies e sa diversidade genètica. 

 

bioètica

         [bioetica; bioethics]

Istùdiu sistemàticu de sa conduta umana in sos campos de sas iscièntzias biològicas  e de sa cura de sa salude in cantu custa conduta est esaminada segundu sos valores e printzìpios morales. Sa bioètica naschet dae sa netzessidade de un'anàlisi crìtica de sas cuntierras èticas provocadas dae sas conchistas de s'iscièntzia in campu mèdicu; chircat unu giudìtziu crìticu e argumentadu sena defensare peruna positzione morale cuncreta.

 

bioètica globale

       [bioetica globale; global bioethics]

Visione de sa bioètica chi tenet in contu sa salude de sa populatzione umana mundiale, su mèdiu ambiente e sa sustenibilidade. 

 

bioèticu/a

         [bioetico; bioethical]

Relativu a sa bioètica.

***

 

 

 

 

 

 

 

 

Glossàriu de su fùbalu

SARDU     CATALANU     ITALIANU

A

 

a bolu  /  de volea  /  al volo

 

a primu tocu  /  al primer toc  /  di prima   

 

abèrrere su giogu  /  obrir el joc  /  aprire il gioco

 

ala  /  ala  /  ala

 

ala destra  /  ala dreta  /  ala destra

 

ala manca  /  ala esquerra  /  ala sinistra

 

allenadore  /  entrenador  /  allenatore

 

allenamentu  /  entrenament  /  allenamento

 

ammonestare  /  amonestar  /  ammonire

 

ammonestatzione  /  amonestació  /  ammonizione

 

ancada  /  traveta  /  sgambetto

 

apretare  /  fer pressió  / pressare

 

àngulu de sos palos  / creueta  /  incrocio dei pali

 

annuddare  /  anul·lar  /  annullare

 

arbitràgiu  /  arbitratge  /  arbitraggio

 

arbitrare  /  arbitrar  /  arbitrare

 

àrbitru  /  àrbitre  /  arbitro

 

àrea  /  àrea  /  area

 

àrea de rigore / àrea de penal  / area di rigore

 

àrea minore  /  àrea petita  /  area di porta

 

àrea tècnica  /  àrea tècnica  / area tecnica

 

assistente  / assistent  /  assistente

 

assistente de lìnia  /  jutge de linia  /  guardialinee

 

assistente de sa porta  /  jutge de la porteria  /  giudice di porta

 

atacante  / devanter  /  attaccante

 

atacante tzentrale  /  devanter centre  /  centravanti

 

atacante laterale  /  devanter lateral  /  attacante laterale

 

atacu  /  atac  / attacco

 

atacu in profundidade  /  atac en profunditat  / attacco in profondità

 

atacu laterale  / atac per les bandes  / attacco laterale

 

atacu laterale a destra  /  atac per la dreta  /  attacco laterale destro 

 

atacu laterale a manca / atac per l'esquerra / attacco laterale sinistro

 

atacu tzentrale  /  atac pel centre  /  attaccocentrale

 

atapada  /  càrrega  /  carica

 

atapada regulare  / càrrega legal  / contrasto regolare

 

atapada irregulare  /  càrrega il·legal  /  contrasto irregolare

 

atapare  /  carregar  /  caricare

 

aturdire  /  descol·locar  /  disorientare

 

autogol  /  autogol  / autogol

 

autopassada  /  autopassada  /  scambio

 

avantzare  /  avançar  /  avanzare

 

avantzada  /  pujada  /  avanzata

 

aversàriu  / adversari  /  avversario

 

avèrtida  / advertència  /  avvertimento

 

 

 

 

 

 

 

 

B

 

 

 

bancu  /  banqueta  /  panchina

 

bandera  /banderó /  bandierina

 

bandera de su corner  /   banderó de córner  /  bandierina del                                                                                    calcio d'angolo

 

bandera de s'assistente  /  banderó de l'assistent  / bandierina                                                                                      dell'assistente

 

barrera  /  barrera  /  barriera

 

berrita  /  barret  / sombrero

 

bìnchere  /  guanyar  /  vincere

 

bitzicleta  /  bicicleta  /  bicicletta

 

bolare  /  estirar-se  /  tuffarsi

 

bota  /  bota  /  scarpa

 

botza  /  pilota  /  pallone

 

botza arta  /  pilota alta  /  pallone alto

 

botza firma  /  pilota a terra  /  palla a terra

 

brincare  /  picar  /  scavalcare

 

 

 

 

 

C

 

 

 

càmbiu  / canvi  /  cambio

 

càmbiu de campu  /  canvi de camp  / cambio di campo

 

càmbiu de giogu  /  canvi de joc  / cambio di gioco

 

càmbiu de positzione /  permutació  /  cambio di posizione

 

càmbiu de ritmu  /  canvi de ritme  / cambio di ritmo

 

campanile  /  ciri  /  candela

 

campionadu  /  lliga  /  campionato

 

campu  /  camp  /  campo

 

campu de giogu  / camp de joc  /  campo da gioco

 

capitanu  /  capità  /  capitano

 

carcàngiu  /  taló  / tacco

 

carche  /  puntada de peu  /  pedata

 

classìfica  /  classificació  /  classifica

 

colare in vantàgiu  /   desempatar  /  passare in vantaggio

 

contraatacu  /  contraatac  /  contropiede

 

contraatacare  /  contraatacar  /  fare un contropiede

 

controllare sa botza  /  controlar la pilota  /  controllare la palla

 

corfu  /  cop  /  colpo

 

corfu de carcàngiu  /  copo de taló  /  colpo di tacco

 

corner  /  córner  /  angolo

 

costruidore de giogu  /  constructor de joc  /  costruttore di gioco

 

cronometrare  /  cronometrar  /  cronometrare

 

cronòmetru  /  cronòmetre  /  cronometro

 

cugione  /  angle  /  angolo

 

cugione artu / angle alt  ( angolo alto

 

cugione bàsciu  /  angle baix  /  angolo basso

 

cumbinatzione  / combinació  / combinazione

 

cumpàngiu  / company  /  compagno

 

cun sa conca  /  de cap  /  di testa

 

cutzara  /  vaselina  /  cucchiaio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 D

 

 

dae duos passos  /  a boca de canó   /  da posizione ravvicinata  

 

dare un'isconcada  /  donar un cop de cap  /  colpire di testa

 

de rebòtiu  /  de sobrebot  /  di rimbalzo

 

defensa  /  defensa  /  difesa

 

defensa a catenaccio  /  defensa a catenaccio  /  difesa a catenaccio

 

defensa a frìsciu moriscu  /  defensa de pany i forrellat  / catenaccio

 

defensa a zona  /  defensa en zona  /  difesa a zona

 

defensa in lìnia  /  defensa en línia  /  difesa in linea

 

defensa individuale / defensa d'home a home  / difesa a uomo

 

defensa variàbile  / defensa mixta  /  difesa mista

 

defensare  /  defensar  /  difèndere

 

defensivu  /  defensiu  /  difensivo

 

defensore  / defensa  /  difensore

 

defensore laterale  / defensa lateral  / difensore laterale 

 

defensore lìberu  /  lliure  /  libero

 

defensore tzentrale  / dfensa central  /  difensore centrale 

 

delegadu  /  delegat  /  delegato

 

delegadu de s'iscuadra  / delegat de l'equip / delegato della squadra

 

delegadu de su campu  / delegat de camp  / delegato di campo

 

derrota  /  derrota  /  sconfitta

 

diferèntzia de gols  /  diferència de gols  /  differenza reti

 

diretore de giogu  /  constructor de joc  /  direttore di gioco

 

disafiare  /  desafiar  /  sfidare

 

discansu  /  descans - mitja part  /  riposo - intervallo

 

disechilibrare  /  desequilibrar  /  sbilanciare

 

dòpia ammonestatzione / doble amonestació / doppia ammonizione

 

driblare  /  driblar  /  dribblare

 

dribling  /  driblatge - regateig   /  dribbling

 

dribling mutzu  /  regateig curt  /  dribbling ravvicinato

 

dribling largu  /   regateig llarg  /  dribbling largo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

E

 

efetu  /  efecte  /  effetto

 

eliminatòria  /  eliminatòria  /  eliminazione direta 

 

erba  /  gespa  /  prato 

 

espulsare  /  expulsar  /  espellere

 

espulsione  /  expulsió  /  espulsione

 

essida de su porteri  /  sortida del porter  /  uscita del portiere

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

F

 

 

fàghere gol  /  marcar gol  /  segnare gol

 

fàghere pressione  /  pressionar  /  fare pressione

 

fàghere sa fòrfighe  /  fer la tisora  /  fare una sforbiciata

 

farta  /  falta  /  fallo

 

farta voluntària  / falta intencionada  / fallo volontario

 

farta involuntària  /  falta involuntària  /  fallo involontario 

 

farta tàtica  /  falta tàctica  /  fallo tattico

 

finta  /  finta  /  finta

 

fintare  /  fintare  /  fintare

 

firmare su giogu  /  aturar el joc  /  fermare il gioco

 

foras  /  fora de banda  /  fuori

 

foras de giogu  /  fora de joc  /  fuorigioco

 

formatzione  /  alineació  /  formazione

 

formatzione titulare /  alineació inicial /  formazione titolare

 

frigadore  /  massatgista  /  massaggiatore

 

fruschiare  /  xiular  /  fischiare

 

frùschiu  /  xiulet  /  fischio - fischietto

 

fua  /  escapada  /  fuga

 

fua in profundidade  / escapada en profunditat  / fuga in profondità

 

fùbalu  /  futbol  /  calcio

 

fubolista  /  futbolista  /  calciatore

 

fubolìsticu  /  futbolístic  /  calcistico

 

fuire·si·nche  /  escapar-se  /  involarsi

 

fusilada  /  cacau  /  cannonata

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

G

 

gara  /  partit  /  incontro

 

giogada  /  jugada  /  giocata

 

giogada individuale  /  jugada individual  /  azione individuale

 

giogadore  /  jugador  /  giocatore

 

giogare  /  jugar  /  giocare

 

giogare in domo  /  jugar en camp propi  /  giocare in casa

 

giogare foras de domo  / jugar en camp contrari  / giocare in                                                                                            trasferta

 

giogu  /  joc  /  gioco

 

giogu abertu  /  joc obert  /  gioco aperto

 

giogu artu  /  ioc alt  /  gioco aereo

 

giogu cun botza in terra  / joc  ras  /  gioco con palla a terra

 

giogu de atacu  /  joc d'atac  / gioco d'attacco

 

giogu defensivu  /  joc defensiu  /  gioco difensivo

 

giogu in su tzentru de su campu  /  joc de mig camp  /  gioco a                                                                                       centrocampo

 

giogu ofensivu  /  ofensiu  /  offensivo

 

giogu perigulosu  /  perillós  /  pericoloso

 

gol  /  gol  /gol

 

goleada  /  golejada  /  goleada

 

goleadore  /  golejador  /  marcatore

 

giùghere sa botza  /  portar la pilota  /  portare palla

 

grupu arbitrale  /  equip arbitral  /  gruppo arbitrale

 

guante  /  guant  /  guanto

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I

 

illargare sas lìnias  /  obrir línies  /  allargare le linee

 

imbiare a corner  / rebutjar a córner / mandare in calcio d'angolo

 

imbiare a foras  /  rebutjar a la banda  /  mandare fuori

 

imbiare a tesu  /  rebutjar llarg  /  fare un rilancio lungo

 

imbolada  /  llançament  /  lancio

 

impedimentu  /  obstrucció  /   ostruzione

 

incasciare unu gol  /  encaixar un gol  /  subire un gol

 

incurtziare s'isvantàgiu  /  reduir les distàncies  / ridurre le distanze

 

internu  /  interior  /  mediano, centrocampista

 

intertzetare  sa botza  /  interceptare  la pilota  /  intercettare la palla

 

intrada  /  entrada  /  entrata

 

intradura  /  internada  /  penetrazione

 

intrare  /  entrar  /  entrare

 

iscambaritare  /  fer la traveta  / sgambettare

 

isconcada  /  cop de cap  /  colpo di testa

 

isforfigada  /  fer la tisora  /  sforbiciata

 

iscabulada  /  desmarcatge  /  smarcamento

 

iscabulada de apògiu  /  desmarcatge de suport  /  smarcamento di                                                                                             sostegno

 

iscabulada ofensiva / desmarcatge de ruptura / smarcamento                                                                                                    offensivo

 

iscabulare·si  /  desmarcar-se  /  smarcarsi

 

ischema 3-4-3  /  sistema 3-4-3  /  schema 3-4-3

iscuadra  /  equip  /  squadra

 

iscuadra atacante  /  equip atacant  /  squadra attaccante

 

iscuadra in defensa  / equip defensor  / squadra in difesa

 

isparègiu  /  desempat  /  spareggio

 

ispìnghere  / colpejar  /  spinger

 

ispozadòrgiu  /  vestuari  /  spogliatoio

 

issèberu de su campu  /  elecció del camp  /  scelta del campo

 

istare in foras de giogu  /  estar en fora de joc  /  essere in                                                                                                 fuorigioco

 

istèrrida  /  estirada  /  tuffo   

 

istraviare un'aversàriu  /  esquivar un adversari /  scansare un                                                                                          avversario

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L

 

ladus  /  banda  /  lato

 

lìnia de fundu  /  línia de fons  /  linea di fondo

 

lìnia de gol  /  línia de gol  /  linea di porta

 

lìnia de làcana  /  línia de demarcació  /  linea di demarcazione

 

lìnia de s'àrea  /  línia de l'àrea  /  linea dell'area

 

lìnia de su mesu campu  /  línia de mig camp  /  linea mediana

 

lìnia defensiva  /  línia defensiva  /  linea difensiva

 

lìnia laterale  /  línia de banda  /  linea laterale

 

lìnia tzentrale  /  línia de mig camp  /  linea di centrocampo

 

lunedda de s'àrea  /  arc de penal  /  lunetta dell'area di rigore

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

M

 

malliedda  /  samarreta  /  maglia

 

mànchinu  /  esquerrà  /  mancino

 

manu  /  mans  /  mani 

 

manu involuntària  /  mà involuntària  /  fallo di mano involontario

 

marcare unu gol  /  marcar un gol  /  segnare un gol

 

marcare s'aversàriu  /  marcar l'adversari  /  marcare l'avversario

 

marcamentu individuale  /  marcatge individual  / marcatura a uomo

 

marcamentu a zona /  marcatge per zones  /  marcatura a zona

 

massagiadore  /  massatgista  /  massaggiatore

 

mesa punta  /  mitjapunta  /  mezza punta 

 

mesu giru e isfuetada a sa gigiriva  /  mitja volta i gol /  mezza                                                                                  rovesciata e gol   

                                                                                 

mìgia  /  mitja  /  calzettone

 

muru farsu  /  paret falsa  /  velo

 

 

 

 

 

O

 

ofensivu  /  ofensiu  /  offensivo

 

organizadore  de giogu  /  constructor de joc  /  regista

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P

 

palu  /  pal  /  palo

 

palu a curtzu  /  primer pal  /  primo palo

 

palu a tesu  /  segon pal  /  palu a tesu

 

pantaloneddos  /  pantalons curts  /  pantaloncini

 

paracannedda  /  canyellera  /  parastinchi

 

paracùidos  /  colzera  /  paragomiti

 

parada  /  aturada  /  parata

 

paraghenugros  /  genollera  /  ginocchiera

 

parare  /  aturar  /  parare

 

parare in duos tempos / aturar en dos temps  /  parare in due tempi

 

paregiare  /  empatar  /  pareggiare

 

parègiu  /  empat  /  pareggio

 

passada /  cessió, passada  /  passaggio

 

passada a artària mesana  /  de mitja altura  /  a mezza altezza

 

passada a filu de terra  /   passada rasa  /  passaggio rasoterra

 

passada a in segus  /  passada enrere  /  arretrato

 

passada a su porteri  / passada al porter  / passaggio al portiere

 

passada arta  /  passada alta  /  passaggio alto

 

passada de tretu mesanu  /  passada de mitjana distància  /                                                                             passaggio a mezza distanza

 

passada in curtzu  /  passada curta  /  passaggio corto

 

passada in diagonale  /  passada en diagonal  /  passaggio diagonale

 

passada in profundidade  /  passada en profunditat  /  passaggio in                                                                                           profondità

 

passada longa  /  passada llarga  /  passaggio lungo

 

passada orizontale  /  passada horizontal  /  passaggio orizzontale

 

passada terrana  /  passada rasa  /  passaggio rasoterra

 

passada giustu  /  passada col·locada  /  passaggio perfetto

 

pèrdere  /  perdre  /  perdere

 

pèrdere sa botza  /  perdre la pilota  /  perdere la palla

 

pèrdida  /  derrota  /  sconfitta

 

pònnere su pee  /  posar el peu  /  mettere il piede

 

porta  /  porteria  /  porta

 

porteri  /  porter /  portiere

 

petenare sa botza  /  pentinar la pilota  /  spizzare la palla                                                                                             di testa

 

puntu de su rigore  /  punt de penalti  /  dischetto del rigore

 

preparadore fìsicu  /  preparador físic  /  preparatore fisico

 

pressione  /  pressió  /  pressione 

 

primu palu  /  primer pal  /  primo palo

 

primu tempus  /  primera part  /  primo tempo

 

puntada de pee  /  puntada de peu  /  pedata, calcio di punta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

R

 

 

rasente su palu  /  fregant el pal  /  facendo la barba al palo 

 

rebotare  / rebotar  /  rimbalzare

 

rebotu  /  rebot  /  rimbalzo

 

règula de su vantàgiu  /  llei de l'avantatge  /  regola del vantaggio

 

recùperu  /  prorroga  /  recupero

 

retza  /  xarxa  /  rete

 

retzire sa botza  /  rebre  la pilota  /  ricevere la palla

 

retzire unu gol /  encaixar un gol  /  subire un gol

 

rigore  /  penal  /  calcio di rigore 

 

rinviu  /  rebuig  /   rinvio

 

rinviu a curtzu  /  rebuig curt  /  rinvio corto

 

rinviu cun sa conca  /  rebuig de cap  /  rinvio di testa

 

rinviu cun sa manu  /  rebuig a mà  /  rinvio con la mano

 

rinviu cun unu pùngiu  /  rebuig de puny  /  rinvio di pugno

 

rinviu longu  / rebuig llarg  /  rinvio lungo

 

riserva  /  reserva  /  sostituto

 

ritirada  /  replegament  /  ripiegamento

 

ritirare·si  /  tancar línies  /  serrare i ranghi

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

S

 

 

santzionare  /  sancionar  /  sanzionare

 

santzione  /  sanció  /  sanzione

 

segundu allenadore  /  segon entrenador  /   allenatore in seconda

 

segundu palu  /  segon pal  /  secondo palo

 

segundu tempus  /  segona part  /  secondo tempo

 

serrare sas lìnias  /  tancar línies  /  serrare i ranghi

 

sighire s'aversàriu  /  marcar  el contrari  / marcare l'avversario

 

sortègiu de su campu  /  sorteig  del camp  /  sorteggio del campo

 

sostitutzione  / substitució  /  sostituzione

 

stop

 

suplente  /  substitut  /  supplente 

 

supridore  /  suplent  /  riserva

 

 

 

 

 

 

 

T

 

tabellone  de s'istàdiu  /  marcador  /  tabellone dello stadio

 

tacu  /  tac  /  tacchetto

 

tàtica  /  tàctica   /  tattica 

 

tàtica defensiva  /  tàctica defensiva  /  tattica difensiva

 

tàtica de su foras de giogu  /  tàctica del fora del joc  /  tattica del                                                                                              fuorigioco

 

tàtica ofensiva  /  tàctica ofensiva  /  tattica offensiva

 

tempus  /  temps  /  tempo

 

tempus regulamentare / temps reglamentari / tempo regolamentare

 

tempus de recùperu  /  temps de descompte  /  tempo di recupero

 

ti la do-mi la torras  /  teva-meva  /  uno-due

 

tirare  /   xutar  /  tirare  

 

tiru  /  xut  /  tiro

 

tiru a s'imbesse  /  xilena  /  rovesciata  

 

tiru a bolu  /  volea  /  tiro al volo

 

tiru cun efetu  /  tir amb efecte  /  tiro ad effetto

 

tiru cun mesu giru  /  rematada de mitja volta  /  girata

 

tiru in porta  /  rematada a porteria  /  tiro in porta 

 

tiru de comintzu  /  tir inicial  /  calcio di inizio

 

tiru de  rigore  /  tir de penal  /  calcio di rigore

 

tiru de punitzione  /  tir lliure  /  calcio di punizione  

 

tiru de punitzione  diretu / tir lliure directe / calcio di punizione                                                                                                 diretto

 

tiru de punitzione indiretu / tir lliure indirecte / calcio di punizione                                                                                             indiretto

 

torrare a giogare  /  reprendre el joc  /  riprendere il gioco

 

traessa  /  travesser  /  traversone

 

tratènnere sa botza  /  congelar la pilota  /  tenere la palla

 

tretu lìberu  /   espai lliure  /  spazio libero

 

triangulatzione  /  paret doble  /  triangolazione

 

tripleta  /   triplet  /  tripletta

 

tundu  /  rondo  /  cerchio

 

tunnel  /  túnel  /  tunnel

 

tuta  /  xandall  /  tuta 

 

 

 

 

 

 

V

 

 

validare unu gol  /  concedir un gol  /  convalidare un gol

 

vantàgiu  /  avantatge   /  vantaggio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Z

 

tzacare·si·nche  /  internar-se  /  infiltrarsi

 

tzèdere  /  cedir  /  passare

 

tzentrada  /  centrada  /  cross

 

tzentrare  /  centrar  /  crossare

 

tzentru de su campu  /  centre del camp  /  centrocampo

 

tzentrucampista  /  migcampista  /  centrocampista

 

tzìrculu tzentrale  /  cercle central  /  cerchio di centrocampo

 

tzirigare su palu  /  fregar el pal  /  sfiorare il palo